És el primer monument de València que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en concret l'any 1996.
Per a la seua construcció, les autoritats de l'època van haver de derrocar 25 xicotetes cases que s'amuntegaven en la seua mateixa ubicació. Cases d'escassos metres quadrats molt freqüents a la València medieval.
Es diu Llotja de la Seda perquè en aquells dies eren els mercaders de la seda el gremi més fort de València fins a ben entrat el segle XVIII. A més com anècdota van ser seders jueus els seus primers gestors que es van haver de convertir per a no ser expulsats.
El seu sostre i les columnes de la Sala de Contractació té una lògica. I és que, representen el paradís, les columnes són palmeres i el sostre és el cel. Fins i tot fa segles la volta estava pintada de blava, representant-se les estreles però això es va eliminar.
Es va començar a construir l'any 1483 pels arquitectes Pere Compte i Joan Ibarra a petició popular del propi municipi.
En la seua edificació es van construir tres zones diferenciades que són la Sala de Contractació, la Torrassa i el Pavelló del Consolat de la Mar, que es va articular al voltant d'un preciós pati de tarongers.
La Torrassa va ser abans un minúscul calabós en el qual tancaven als lladres de seda o comerciants poc honrats fins que les autoritats pertinents els jutjaren o decidiren que fer amb ells.
Per últim, la Llotja té 28 gàrgoles que tenen la funció de deixar fluir l'aigua de la teulada encara que si ens fixem tenen formes una miqueta estranyes des d'escenes satíriques, fins a eròtiques, homes coberts de pèl, etc...
